Ashbery in Catalan

ALGUNS ARBRES

Són sorprenents: s'uneix
Cadascun amb el seu veí, com si parlar
Fos una acció estàtica.
Disposats casualment

Per trobar-se tan lluny, aquest matí,
Del món com si estiguéssim d'acord
Amb ell, tu i jo
De sobte som allò que els arbres proven

De dir-nos que som:
Que el simple fet que siguin allà
Vol dir alguna cosa; que aviat
Podrem tocar, estimar, explicar.

I contents de no haver creat
Aquesta placidesa, sentim el que ens envolta:
Un silenci que és ple de sorolls,
Una tela en la qual apareix

Un cor de somriures, un matí d'hivern.
Amb una llum misteriosa, bellugant-se,
Els nostres dies mostren tal reserva
Que aquests accents ja semblen la seva pròpia defensa.